La importància dels camins públics

El patrimoni vinculat als camins públics representa un seguit d’oportunitats amb relació als recursos existents en el territori, atès que es tracta d’un patrimoni que és de propietat pública, que està present arreu del país, ja que tots els municipis disposen de camins i d’infraestructures, són una eina per fomentar desenvolupaments territorials més sostenibles i l’accés, turístic o no, de la població al medi rural. Per la qual cosa és evident el caràcter integral d’aquest patrimoni natural i cultural, i l’interès a protegir-lo.

Són connectors ecològics d’alt valor a l’hora de connectar els espais naturals.

Tenen, a més, un alt valor paisatgístic, serveixen com a franges de protecció dels espais naturals i molts poden ser utilitzats com a magnífiques aules de la naturalesa per a l’educació ambiental.

A més els camins rurals són un patrimoni històric únic doncs, estant present arreu del país, a més del patrimoni immoble, hi ha també associat un patrimoni immaterial (coneixements i creences, toponímia, dret consuetudinari, música tradicional, etc.) i un patrimoni moble (utillatge, artesania, indumentària…, sovint amb col·leccions destacades en alguns museus catalans) molt valuosos.

Les obligacions dels Ajuntaments respecte a la protecció del patrimoni ciutadà: Inventari oficial de camins públics.

Prèviament, cal aclarir que els camins públics no són drets de pas, sinó béns immobles de titularitat pública (com les mateixes carreteres). Hi ha camins de propietat pública i camins de propietat privada, i la propietat del sòl pertany al titular de la via. És per això que, per evitar apropiacions i especulacions, és necessari que aquests camins públics estiguin inventariats de forma oficial, o sigui, hi hagi una relació dels camins públics de cada municipi, on consti les seves principals característiques (com longitud, amplada, inici i final) i que aquesta informació sigui d’accés públic, o sigui, que qualsevol ciutadà pugui conèixer-la d’una forma FÀCIL.

És per això que l’Inventari és una eina fonamental per a la protecció dels camins públics i que els ajuntaments tenen l’obligació de confeccionar-lo i tenir-lo exposat al públic.

De fet, no ens estem “inventant” res, aquesta obligació per als ens locals de tenir confeccionat i exposat al públic un Inventari de camins públics ja ve recollida a l’article 68.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.

Fixeu-vos la data, des de fa més de 35 anys que existeix una obligació per llei i la majoria d’Ajuntaments catalans continuen sense donar compliment. Quin nom té això? Deixadesa, ignorància, prevaricació? No ho sé, però tinc molt clar que hem d’actuar

Òbviament, mentrestant, aquest patrimoni que és de tots, en molts casos sobretot de l’àmbit més rural, es va progressivament perdent. Apropiacions per particulars, agricultors, tancaments, especulació de terrenys, urbanitzacions, etc, etc.

I, el que és pitjor, en l’actualitat i en les zones on més perilla l’existència dels camins i on més escassos són els vestigis dels usos tradicionals, la “gent gran del lloc”, que constitueixen la memòria col·lectiva del món anterior, estan a punt de desaparèixer. I amb ells poden desaparèixer els testimonis idonis per a defensar els camins dels especuladors. Per això, i per la cada vegada més accelerada voràgine del sistema capitalista que no respecta i s’acaba empassant el que és de tots, l’actuació és urgent.

Què estem fent a través d’Ecologistes en Acció?

Doncs, donat que és d’interès públic l’efectiva defensa del patrimoni comú que és de tots; donat que els ajuntaments estan obligats a protegir i defensar els camins rurals de la seva titularitat, evitant que aquests béns públics es perdin i, per això, tenen l’obligació d’elaborar un inventari preceptiu dels mateixos; i donat que la majoria d’Ajuntaments de Catalunya no han complimentat aquesta obligació (calculem que només un terç tenen l’Inventari), hem iniciat una campanya en la qual ens hem adreçat a la pràctica totalitat d’aquests Ajuntaments incomplidors, requerint-los de compliment de la seva obligació.

Molts ja ens han contestat reconeixent la seva carència, la importància de protegir els camins públics i incorporant la seva aprovació dintre de l’ordre del dia per iniciar la seva tramitació, de la qual cosa ens alegrem. D’altres, per un motiu o per un altre, semblen més reticents. Alguns Ajuntaments petits ens contesten de la seva manca de recursos econòmics, la qual cosa NO pot ser excusa, ja que el cost econòmic aproximat de confeccionar un Inventari pot ser d’uns 4000€ (depenent dels kms, principalment).

D’altres Ajuntaments més grans i amb més recursos es limiten a no contestar i girar el cap a un altre costat. En breus dates acudirem als Tribunals per inactivitat reglamentària (tècnicament es diu així quan un organisme públic no compleix el que li diu la llei).

Per altra banda, ens hem adreçat als Consells Comarcals de tota Catalunya interessant que dintre de les seves competències, aquests organismes acordin aprovar i prestar el suport tècnic i econòmic necessari als Ajuntaments del seu àmbit, per facilitar-los les tasques per la tramitació i l’aprovació dels Inventaris municipals de camins, a fi i efecte que tots hagin pogut complir amb la seva obligació legal a la major brevetat possible.

Tanmateix que, a efectes d’informació ciutadana i transparència, impulsin les actuacions necessàries, per tal que aquesta informació (Inventaris) sigui pública i estigui disponible per ser consultada per la ciutadania.

De fet, la tasca bàsica d’aquests Consells, és donar suport als Ajuntaments de la seva demarcació.

Francament, tampoc esperem gaire d’ells. De fet, ells són els primers a incomplir les seves obligacions. Pensem que els Consells Comarcals estan obligats a elaborar un inventari dels camins i pistes forestals existents en llurs àmbits territorials, d’acord amb l’article 11.3 de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, que estableix: “Els consells comarcals, d’acord amb els municipis afectats, han d’elaborar un inventari dels camins i de les pistes que hi ha en els termes municipals de llurs comarques, en el qual ha de constar la titularitat, pública o privada, les servituds que tenen i la possibilitat d’utilització de cadascun d’ells”.

I quants diríeu que el tenen confeccionat? Deixo l’interrogant, però la resposta és molt fàcil.

Què pots fer  tu?

Què pots fer tu si algun dia et trobes tancat un camí d’aquells que durant anys has estat passejant per ell.

Reclamar, sense dubte. A l’Ajuntament del terme municipal corresponent. És molt important, perquè és molt freqüent que els propietaris que voregen els camins se’ls apropïin i que els ajuntaments, per connivència, mandra, o el que sigui, no facin res si ningú li exigeix formalment.

També pots associar-te a alguna Associació del territori que coneguis i que s’encarreguin ells de la reclamació.

En posteriors entrades pujaré algun model de reclamació per fer-lo més fàcil.

Font: Josep Hurtado Cobles