Es tracta d’una novel·la-assaig que versa sobre l’Amor, la Passió i altres febleses humanes, amanides amb un polsim de romanticisme, llibertinatge i il·lustració, que van aflorar entorn de la relació que Casanova va mantenir durant la seva agitada vida amb tres dels seus més notables amors. Tres històries verídiques basades en fets i dades reals i que parteixen d’una traducció fidel al castellà de la correspondència i altres documents personals trobats a la seva mort al Castell de Dux (actual República de Txèquia), llit dels seus últims anys.

Després de més d’un any de dedicació, utilitzant material no publicat a Espanya i investigant en la realitat d’una altra època, l’obra, d’unes dues-centes pàgines aproximadament, ja està acabada i compta amb un brillant pròleg del meu amic i escriptor Jaime Rosal del Castell.

Ens traslladem a l’any 1759, al París de la Il·lustració i del llibertinatge per a assistir com a convidats a un sopar de societat en la residència dels Durut, en la qual podrem gaudir de la companyia de personatges cèlebres com el marquès de Sade, el baró de Holbach o Giacomo Casanova, i que ens permetrà endinsar-nos en un ambient on, endevinant-se futurs aires revolucionaris fins i tot per arribar, la galanteria, l’hedonisme i el plaer comparteixen espai amb el pitjor de l’ésser humà.

Després de quatre anys de dedicació, de meticulosa ambientació, cuidant fins al més mínim detall, puc dir que, si es tractés d’un vi en la seva nota de tast es diria que estem davant una obra d’intensos i variats matisos, summament elaborada, a la qual si el lector li concedeix el privilegi d’una lectura reposada i reflexiva, sens dubte, no li defraudarà