Tothom que s’hagi apropat alguna vegada al període d’al.legacions en un tràmit d’informació pública d’un nou projecte que, per qualsevol motiu afecti o pugui afectar el medi ambient, coneix que és del tot ineficaç i un mer formalisme  legal més per cobrir l’expedient, doncs les seves al.legacions -per molt ben platejades que puguin haver estat-, si bé seran contestades -és una obligació legal, amb risc de nul.litat-, mai seran ateses ni tingudes en compte i el projecte s’acabarà aprovant en els mateixos termes que inicialment s’havia plantejat.

Això sempre ha estat així o almenys durant els últims vint anys que portem amb Ecologistes en Acció, presentant al.legacions a projectes de tota mena, però sempre especulatius i atemptatoris contra el territori, el medi ambient i la qualitat de vida de les persones. I, salvo comptadíssimes excepcions, mai van ser acceptades i l’organisme públic en qüestió sempre va acabar autoritzant el nou projecte del promotor especulador. I això ha estat així en tota mena de projectes, des de projectes urbanístics, a implantació o ampliació de granges porcines industrials, autoritzacions ambientals d’empreses contaminats, i un llarg etcètera. 

De fet, vam decidir no perdre temps ni distreure esforços amb aquesta burla del “dret a la participació pública”.

Però, per què és del tot ineficaç aquesta intervenció ciutadana en aquesta mena de projectes? Inclús quan el dret europeu també la contempla com a una espècie de facultat fonamental en mans dels ciutadans?

Són variades i diferents les respostes.  Òbviament, a ningú se li escapa que en la major part dels casos, l’interès del promotor privat especulador de l’organisme públic en qüestió -sigui l’Ajuntament de torn o la Generalitat de Catalunya-, acaba confluent i sent el mateix: el creixement i el guany econòmic, amb oblit de la qualitat de vida de les persones que puguin resultar afectades. Objectiu malauradament lògic en el sector privat, no gaire ètic pel que respecta al públic.

Però, a banda d’això, hi ha d’altres motius més tècnics que fan que la participació pública sigui un falsejament institucional d’aquest suposat dret. Aquí només faré menció d’un d’ells: els informes sectorials, tot i la seva transcendència, s’esquiven a aquesta suposada participació pública.

Efectivament, juntament amb el projecte inicial -confeccionat sempre pel promotor-, i que es dóna a conèixer públicament, hi ha una sèrie d’informes tècnics, anomenats “sectorials” per què afecten a diferents sectors -per exemple, aigua, comunicacions, carreteres, litoral, etc- que, a pesar de què tenen molta més rellevància que el propi document del projecte, doncs són informes redactats per tècnics públics, aquests sempre es treuen de la publicació al públic, de forma que aquest hagi de redactar les seves al.legacions sense tenir coneixement d’ells ni del seu contingut. Normalment, l’excusa és que, durant el període de participació pública, encara no han estat redactats. I, és clar, quan estan redactats, doncs ja ha acabat el període per poder participar.

Així, si volem presentar al.legacions en tràmit de participació pública, a un nou projecte urbanístic amb el qual no estem conformes per què creiem que comportarà un increment de la mobilitat excessiu pel municipi, ho haurem de fer amb les dades que vulgui donar el promotor en el seu projecte, oblidem-nos de les dades que pugui contenir l’informe tècnic de mobilitat, doncs ens serà sostret del nostre coneixement. Si volem al.legar contra una nova autorització de macrogranja per què creiem que no hi ha suficient aigüa a la zona, oblidem-nos també de tenir accés a l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre els recursos hídrics que necessitarà, doncs ens haurem de contentar amb les xifres que ens ofereix el projecte que ens presentarà Casa Tarradellas -per exemple-.

On està el verdader dret d’accés a l’informació ambiental que ens diu la llei? Bé, sento dir que realment aquest no existeix. Això no vol dir que no hàgim de participar en aquesta tramitació, però sabent la realitat i més amb l’objectiu de fer pressió institucional que una altra cosa.

Acabo dient que això podria ser que canviés a favor nostre. Òbviament, la solució no vindrà per una nova regulació de les nostres institucions nacionals, ni encara menys pel Tribunal Suprem espanyol que, de fet, ja s’ha pronunciat en sentit negatiu al respecte. Si hi ha solució, vindrà d’Europa. Ho explico.

L’any 2022 un Tribunal Superior de Justicia, concretament de Galícia -si malament no recordo era respecte a un nou projecte eòlic-, va acollir l’opinió que estem exposant aquí. Va entendre que si el públic no té coneixement prèviament dels informes sectorials, difícilment es pot parlar que es pugui exercitar el dret d’accés a la informació i de participació pública. I, per aixó es va atrevir a anul.lar el projecte. Gosadia que va esmenar el Supremo espanyol -sí, el dels Magistrats que tant els hi agraden els esports com la caça- i va revocar l’atrevida sentència, autoritzant el projecte i dient que ja s’havia donat suficient informació a la ciutadania (per què ha d’en tenir-ne més?). Com que no vull aquí discutir els arguments, deixo a sota els links a aquestes sentències, per si algú es vol entretenir.

I, d’on ve l’esperança? Doncs per què aquest mateix Tribunal (el de Galícia) escaldat i no conforme amb la tesi negacionista del Supremo, aquest mes de febrer d’aquest any ha plantejat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea -pensem que tota aquesta matèria en realitat bé de normativa europea traslladada a les internes dels Estats membres-, si el que estem dient: això de no posar a disposició del públic aquests informes és conforme o no amb les Directives europees.

Esperem resposta. De mentre que cadascú faci el que cregui oportú.

Salut i bona lectura

Link a la sentència de Galicia que va donar la raó al nostre argument: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/59950145739b8238/20220221

Link a la sentència dels esportistes caçadors i que ens treu la raó: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/26557785124a0a8ba0a8778d75e36f0d/20240108

Link a la resolució que ha preguntat al Tribunal europeu: https://www.poderjudicial.es/search/AN/openDocument/50509f11b8ddb11aa0a8778d75e36f0d/20240307